miércoles, 13 de junio de 2012
viernes, 8 de junio de 2012
El codi QR (en anglès QR Code) és un codi de barres en 2 dimensions (codi matriu) que pot emmagatzemar fins a 7089 caràcters numèrics, 4296 caràcters alfanumèrics (contràriament al codi de barres "tradicional" que només pot emmagatzemar de 10 a 13 caràcters) o 2953 octets.
Per accedir a la informació continguda o encriptada en un qr-code, és necessari un dispositiu digital de captura d'imatges (ex: càmera de fotos d'un mòbil, webcam...) i un software específic lector de qr-codes.
Té l'avantatge de poder emmagatzemar moltes informacions tot i ser petit i ràpid d'escanejar. Així, les sigles «QR» deriven de «Quick Response» ja que el contingut pot ser desxifrat ràpidament.
miércoles, 6 de junio de 2012
google maps
Google Maps (durant un temps anomenat Google Local) és un servei de cartografia en línia gratuït de Google, disposa d'una interfície d'usuari amb zoom. Ofereix mapes i imatges reals provinents de satèl·lits i avions, que es poden consultar des del web de Google Maps o com a incrustacions a terceres webs a través de l'API de Google Maps. El Google Earth és un programa relacionat que integra en un programa les imatges per satèl·lit en forma de globus terraqüi.
Google Maps (durant un temps anomenat Google Local) és un servei de cartografia en línia gratuït de Google, disposa d'una interfície d'usuari amb zoom. Ofereix mapes i imatges reals provinents de satèl·lits i avions, que es poden consultar des del web de Google Maps o com a incrustacions a terceres webs a través de l'API de Google Maps. El Google Earth és un programa relacionat que integra en un programa les imatges per satèl·lit en forma de globus terraqüi.
web 2.0
El terme Web 2.0 (emprat des del 2006 fins a l’actualitat) s’associa habitualment amb les aplicacions web que faciliten la compartició interactiva d’informació, el disseny centrat en l’usuari i la col·laboració dins el World Wide Web. Alguns exemples del Web 2.0 serien les comunitats basades en web, les xarxes socials, els llocs de P2P, els wikis i els blocs. Un lloc Web 2.0 permet als seus usuaris interactuar amb altres usuaris o canviar el contingut del lloc; en front dels llocs web no interactius on els usuaris es limiten a mirar passivament la informació que se'ls proporciona.[1] El concepte "Web 2.0" va ser esmentat per primer cop per O'Reilly Media el 2004,[2] referint-se a la percepció que la segona generació de la Web es basava en comunitats i en serveis d'allotjament (hosting en anglès), com ara els espais web de treball en xarxa,[3] les wikis, i Folksonomy folksonomies[4] que faciliten la col·laboració i en el fet de compartir entre usuaris espais per a fotografies, textos i vincles amb altres "llocs Web" (Web-sites), els tres exemples més clars són Flickr,[5] del.icio.us[6] i Youtube. O'Reilly Media va titular una sèrie de conferències al voltant d'aquest concepte i des d'aleshores ha estat àmpliament adoptat.
El terme Web 2.0 (emprat des del 2006 fins a l’actualitat) s’associa habitualment amb les aplicacions web que faciliten la compartició interactiva d’informació, el disseny centrat en l’usuari i la col·laboració dins el World Wide Web. Alguns exemples del Web 2.0 serien les comunitats basades en web, les xarxes socials, els llocs de P2P, els wikis i els blocs. Un lloc Web 2.0 permet als seus usuaris interactuar amb altres usuaris o canviar el contingut del lloc; en front dels llocs web no interactius on els usuaris es limiten a mirar passivament la informació que se'ls proporciona.[1] El concepte "Web 2.0" va ser esmentat per primer cop per O'Reilly Media el 2004,[2] referint-se a la percepció que la segona generació de la Web es basava en comunitats i en serveis d'allotjament (hosting en anglès), com ara els espais web de treball en xarxa,[3] les wikis, i Folksonomy folksonomies[4] que faciliten la col·laboració i en el fet de compartir entre usuaris espais per a fotografies, textos i vincles amb altres "llocs Web" (Web-sites), els tres exemples més clars són Flickr,[5] del.icio.us[6] i Youtube. O'Reilly Media va titular una sèrie de conferències al voltant d'aquest concepte i des d'aleshores ha estat àmpliament adoptat.
martes, 5 de junio de 2012
la meva primera entrada
La B es la segunda letra del alfabeto español y del alfabeto latino básico y su primera consonante. Su nombre es femenino: la be, en plural bes. Para distinguirla de la V, también se la llama be alta, be larga, be grande o be labial. La Ortografía de 2010 propone be como nombre único para esta letra.[1]Representa un sonido consonante obstruyente, bilabial y sonoro.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)